L’última dada del preu de l’habitatge a Espanya és esgarrifosa: segons s’acaba de publicar, el tercer trimestre del 2024 va pujar un 8,1% respecte al mateix període de l’any anterior. Si es compara amb el que costava un pis fa deu anys, s’ha encarit prop d’un 70%. Davant aquesta realitat, està canviant la cultura dels espanyols, les protestes cíviques dels quals ja no són per la propietat del maó com sempre ho havien estat, sinó pel lloguer, literalment impagable. En una manifestació a Barcelona es va arribar a amenaçar amb una vaga de pagament de lloguers, una cosa nova, insòlita i probablement impossible, però és l’arma que li queda a qui no té on caure viu.
He llegit les sapientíssimes explicacions dels especialistes, que són les mateixes que donarien sobre el preu del xoriç de Cantimpalos: poca oferta, molta demanda, augment de la població, matèria primera inassequible. No parlen dels salaris, raquítics per a tant cost, però hi són, i bé que ho saben els que els pateixen. Sumats aquests factors, formen la tempesta perfecta; és a dir, la DANA immobiliària que arrasa el mercat, destrossa projectes de vida i nega un dret constitucional a la majoria dels ciutadans, sobretot joves.
A l’alarma econòmica s’hi afegeix, així, l’alarma política: si no passa res per menysprear la Constitució en un dels seus puntals més populars, per què ha de passar alguna cosa per violentar-la en altres articles menys coneguts, encara que siguin tan importants com les llibertats d’ensenyament, d’empresa o d’expressió?
S’havien promès 183.000 habitatges públics i ja se n’han construït 244
“Idees, necessito idees!”, sembla haver reclamat el president als seus ministres i assessors, i en va sorgir una de profundament socialista: crear una empresa pública que donarà sostre a milions de contribuents. Alegreu-vos-en, nets meus: podreu independitzar-vos, casar-vos, ajuntar-vos, el que sigui, fins i tot formar una família. Quan? No feu preguntes incòmodes, que el Govern no està per a profecies. Limiteu-vos a donar la benvinguda a aquesta empresa que es podria dir PSV, SA. Gràcies a ella, no estareu condemnats a ser els nous sensesostre. El paternal Estat us donarà el seu escalf. L’èxit serà lent, però imparable. Ho demostra un antecedent: s’havien promès 183.000 habitatges públics i ja se n’han construït 244. Sol passar quan l’ Estat es posa a fer de constructor.
Lee también
